Internacional
-
El passat diumenge, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar que Abu Bakr al Baghdadi es va suicidar, junt amb tres dels seus fills, amb una armilla explosiva en una operació militar americana al nordoest de Siria, prop de la frontera amb Turquia.
​
-
Les forces democràtiques siries liderades pels kurds, aliats dels americans, diuen que els seus agents van ser clau en la localització i identificació del lider de l’Estat Islamic.
​
-
Donald Trump, ha convidat al gos que va participar en l'acció militar contra l'ISIS a visitar la Casa Blanca.
L'operació militar que acaba amb la vida de Al Bagdadi
-
Tiroteigs a EEUU:
El llistat de tiroteigs en Estats Units creix sense descans. El passat Agost mateix, un home blanc de 21 anys va matar a 22 persones i va ferir a 26 més en un Walmart de Texas. Aquest va ser l'atac amb armes de foc més letal en aquest any en EEUU.
Aquest dilluns a passat el número 371 en el que va d'any. Va passar en Oklahoma, en un Walmark, i hi van morir tres persones. El cap de policia va dir que dos dels morts estaven en un cotxe afora i la tercera víctima es trobava en l'aparcament.
El següent succés es suma als demés quan, en el pati d'una casa en Califòrnia, un sospitós va dispara a un grup de persones que estaven veient un partit de futbol americà. Va deixar quatre morts i sis ferits. Les víctimes eren familiar i amics fent una festa relacionada amb
el
partit i van ser atacades per un grup que va obrir foc contra
ells i
que després es van donar a la fuga.
La policia encara no els ha trobat i no sap els motius de l'atac.
Dos fets sagnants més van passar amb casi 24 hores de
distància
i a pocs dies d'un altre tiroteig massiu.
El passat dijous, un jove de 16 anys va assassinar a dos
estudiants
i va ferir a uns altres tres per després pegar-se un tir al cap. Amb
aquest es sumen 45 atacs amb armes de foc en escoles de EEUU
en el que va d'any, casi un per setmana.
PRIMERA VÍCTIMA DEL CORONAVIRUS
Les autoritats de Pequín han confirmat aquest dilluns la primera defunció pel coronavirus a la capital. Es tracta d'un pacient de 50 anys que va viatjar el passat 8 de gener a la ciutat de Wuhan va començar a tenir febre una setmana més tard. Però no va ser diagnosticat amb la malaltia fins dimecres de la setmana passada. Ha mort a causa d'una parada respiratòria. A la Xina el nou virus ja ha causat 106 morts, segons les autoritats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), mentrestant, ha incrementat de “moderat” a “alt” el risc global per la malaltia. Malgrat això, l’organització es resisteix a declarar l’emergència internacional.
L'alcalde de Wuhan, Zhou Xianwang, ha reconegut en una entrevista a la televisió que l'ajuntament ha fet una nefasta gestió de la situació de crisi i ha posat el seu càrrec a disposició. Per la seva banda, el govern xinès, desbordat, ha prolongat tres dies les vacances per celebrar l'Any Nou lunar –una mesura totalment extraordinària– amb l'objectiu d'evitar el desplaçament de la població i el retorn dels treballadors a la feina, cosa que podria agreujar encara més el brot. La xifra d'afectats no deixa d'augmentar: ja s'han registrat 81 morts i hi ha 2.821 casos confirmats. No obstant això, són xifres molt conservadores: acadèmics de la Universitat de Hong Kong, per exemple, estimen que el nombre de casos a Wuhan superaria els 43.000. Diversos països, entre ells Espanya, estan fent gestions per evacuar els seus ciutadans d'aquesta ciutat.
Finlàndia té la primera ministra més jove del món
10/12/2019 Hayley C. Marín Z
Amb només 35 anys, Sanna Marin es va convertir aquest dimarts en la primera ministra més jove del món. La nova dirigent del Partit Socialdemòcrata finès (SPD) dirigeix la coalició de cinc partits que governa el país nòrdic, ja que que l'ex primer ministre Antti Rinne va dimitir després d'estar només sis mesos al càrrec.
El diumenge a la nit va ser elegida pel seu partit, ocupava fins ara la cartera de Transports i Comunicacions. El seu perfil, ecologista i progressista, suposa un pas més a l'esquerra del govern, especialment pel que fa a polítiques socials: feminista i defensora declarada dels drets LGTBI, és filla d'una parella de lesbianes.
La seva arribada al govern és la culminació d'una carrera fulgurant. Amb 27 anys era regidora i líder del seu partit a la localitat de Tampere i amb 29 va obtenir un escó al Parlament.
Ara, dirigirà un país que es distingeix pels seus alts índexs de benestar, amb un sistema en què el model social té un gran reconeixement. Marin és la tercera primera ministra de la història de Finlàndia, un dels primers països del món que va reconèixer el dret a vot de les dones, el 1906, i va tenir les primeres diputades l'any següent.
Sanna Marin, de 34 anys, liderarà un govern amb 12 de les 19 carteres dirigides per dones
DONALD TRUMP: EL RETORN
Trump suspendrà per 60 dies la immigració als EUA
Aquest dimarts el president estatunidenc va confirmar que emetrà una ordre executiva amb la que suspendrà la immigració cap al país 60 dies. El dilluns a la nit havia anunciat la noticia pel seu twitter.
​
L’executiu diu que les mesures només afectaran aquells que sol·licitin residencia permanent al país. “Estaria malament i seria injust per al poble estatunidenc que han sigut acomiadats pel virus fossin reemplaçats amb una força laboral portada des de fora”. Va argumentar el president. Després del període de 60 dies el govern es planteja el dret de expandir el temps necessari la situació.
Sembla que Donald Trump no desaprofita ninguna oportunitat que se li presenta per popularitzar la seva política ant immigratòria. Aquest cop utilitzant la crisi del coronavirus.
Aproximadament un milió de habitatges temporals, junt amb les famílies que els anaven a habitar, es veuran afectades per aquesta mesura.
​
Durant les ultimes setmanes i a arrel de la pandèmia, el govern ha utilitzat poders d’emergència per a suspendre lleis que protegien a menors i sol·licitants d’asil de forma que els oficials de immigració poden deportar-los de forma immediata.
La, probable causa d’aquestes mesures, a més de “protegir el país” és la de que hi ha unes eleccions per la presidència dels EUA aquest novembre i Donald Trump voldrà atreure vots.
Tomàs Rodríguez Malpesa
22/04/2020
Es trova antic tresor viking
El desgel d'un glaciar revela una antiga ruta vikinga
A prop de la glacera de Lendbreen, a Noruega, els arqueolecs han descobert centenars d'artefactes a un anitic pas de muntaña que va viure una época d'esplendor fa més de 1000 anys.
L'augment progresiu de les temperatures ha provocat desglaçament del gel en moltes regions, entre aquestes aquesta de la que us estic parlant, a l'interior de Noruega
Això ha mostrat una gran quantitat d'objectes vikings molt valiososen una antiga ruta comercial utilitzada
entre els anys 300 y 1500 d.C, amb un màxim esplendor sobre l'any 1000, època vikinga. però que es va abandonar a causes de la peste negra. Aquesta èpoxa va coincidir amb un moment a la història amb molta movilitat, centralització política y comerç creixent, així com a l'urbanització al nord d'Europa. Ja al 2001 un grup d'excursionistes va trobar una túnica de llana amb uns 1700 anys d'antiguitat, però ara les treballes han augmentat(guants, sabates de cuir, trineus, un ganivet de fusta, filoses i fins i tot raquetes de neu adaptades per a caballs. Això ha permés treure la conclusió de que aquest pas es va utilitzar durant molts anys per transportartot tipus de productes, des de mantegues fins a banyes de rens, des de Noruega fins a tots els mercats europeus.
Aquesta investigació ha estat realitzada a una gran altitud, ja que aquest pas està a la serra de Jatunheimen, on es troben les 29 muntanyes mes altes de tota Noruega, entre aquestes la mes alta son els Alps escandinaus. Totes aaquestes troballes presenten un estat molt o de conservació ja que han estat ocultades per gel i això han fet que romanguessin quasi bé intactes. Gracies a això es podrà recrear com era la vida en aquella època en aquella zona.
David Targa Pizarro
23/04/2020
QUE DEMANA JOAN GUAIDÓ AL GOVERN DE MADURO?
En aquests moments, Venezuela es coloca en última posició en quant covid-19 respecta en sudàmerica, amb un index de contagis de 0,97 per cada 100 mil habitants, amb unes xifres de 311 contagiats i 10 morts.
Aquest matí, l'opositor Guaidó, que recordem que va autoplocamarse l'any passat com a president interí de Venezuela sense el recolçament de les urnes, deia les següents paraules dirigint-se al president Nicolas Maduro:
«Les principals funcions de Govern d'emergència nacional són: atendre l'emergència humanitària complexa, reinstitucionalizar el país perquè ens porti a unes eleccions presidencials realment lliures i aconseguir la confiança de nou a Veneçuela».
Fa uns dies, els EEUU va proposar la mateixa resolució a Venezuela, demanant que cap dels dos líders polítics estiguesin implicats; proposta que, obviament, Maduro no va acceptar.
Elías Murillo Torre
24/04/20
"Quan la gent deixi de tenir por, s'oblidarà de tot això."
Entrevista a Manuel J. Rodríguez sobre la situació del Covid-19 al mòn.
Manuel J. Rodríguez va néixer a Biescas, un poble petit de la Provincia de Huesca, i actualment treballa d’investigador i professor a la facultad de Medicina de la universitat de Barcelona. Te un doctorat en ciències biològiques i ha participat en diversos programes d’investigació per tal de tractar malalties diferents i trobar una solució a aquestes.
Comencem l’entrevista parlant una mica del coronavirus. Què és el Covid-19? Es a dir, com va sorgir? D’on ve?...
El Covid-19 és una espècie de Coronavirus. Aquests són una ordre o família de virus diferents. El SARS-Cov 2 és l’últim d’aquesta família que ha mutat i afectant, així als humans. Aquesta ordre es coneix des de fa un 40 o 50 anys. Son uns virus que es troben comunment als ratpenats, pangolins i dromedaris
Hem après alguna cosa sobre altres pandèmies anteriors? Creu que se li ha donat la rellevància necessària al virus a nivell global?
Depèn sobre qui em preguntis. Pandèmies hem tingut unes quantes a l’últim segle i els epidemiòlegs, els metges, els viròlegs i els microbiòlegs se’ls prenen molt en serio i proven d’aprendre moltes coses. Un exemple molt rellevant és la febre espanyola, que va sorgir fa ara uns cent anys, i van estar estudiant-la fins a 60 anys després de que va desaparèixer.
Si, els metges i viròlegs han estudiat i parlat sobre molts virus. Es el seu treball al cap i a la fi. Però el governs dels països ho han fet?
Home depèn del país però... A veure, el governant ho fan per la seva gent i són iguals que la seva gent. Llavors, fins que no tinguin el problema a casa no fan res. Perquè els preocupa el seu país. Quan es va originar a Xina, allà, s’ho van prendre molt seriosament. Com va passar a Còrea i com va passar quan va arribar aquí. El grau es que no ho han tingut en consideració perquè no havia arribat. Perquè estava la possibilitat de que no arribés.
Parlem de la investigació sobre el Coronavirus, creu vostè que es trobarà una cura? O coneix vostè algun projecte amb potencial per a que pugui funcionar?
Jo crec que no. Però es que jo no crec. Tenim virus amb cura i virus que no sabem curar. Portem tota la vida estudiant i buscant cures per virus com la grip i el Sida, i encara no hem trobat una cura permanent. Això porta 6 mesos entre nosaltres s’està fent molt d’esforç i s’està treballant a contrarellotge a tot el món. Hi ha molts projectes que busquen una vacuna al virus, d’aquests hi ha molt pocs que estan en una etapa de prova. I hi ha algun que potser, en uns sis mesos tingui resultats i tinguem una cura, però caldria veure l’eficàcia. En qualsevol cas la futurologia no és ciència.
Hi ha molta pressió sobre els científics per tal de trobar una cura al virus? Vostè o algun conegut seu ha patit aquesta pressió?
La pressió es veure la teva família, els teus veïns, veure la teva gent com pateix. Aquesta és la principal pressió. Però normalment se’ns deixa treballar. Es més, l’habitual es que la pressió provingui dels científics perquè els financin projectes.
He llegit algunes notícies sobre que hi ha grups que per tal de publicar articles estan saltant-se fases d’investigació. Creu que s’haurien d’extremar les mesures de precaució i el controls per la publicació d’articles? O està justificat degut a l’emergència de la situació?
El sistema de publicació d’articles té molts defectes, però és molt estricte. Es a dir, si jo tinc una troballa, uns experiments amb resultats, l’envio a una revista. Aquesta l’enviarà a altres experts que revisen a veure si els resultats són correctes. Aquest procés tarda mesos en donar-se. En el cas d’un estat d’emergència com l’actual, on no hi ha molta informació quan tothom la necessita, hi ha molt d’interès i pressa. Això fa que aquest sistema sigui més laxe, fent que els científics pengin els articles en depositaris públics, sense necessitat de revisió. Llavors tens dues cares, articles amb rigor i articles que són soroll. Però la comunitat científica els diferencia fàcilment. El problema es que els periodistes, de vegades, sense saber si un article es correcte o no el publiquen i popularitzen. Espargint sense saber-ho notícies falses.
Creus que el món o la forma en el que el veiem canviarà degut a la pandèmia? Si es així de quina manera?
Amb això sóc molt escèptic. La gent s’espanta molt quan veu perillar la seva vida. En hem adonat de moltes coses degut a la pandèmia: la fragilitat dels sistemes sanitaris, ens hem adonat de que el sistema consumista es pot aturar... Però hi ha gent que no vol aturar-se i també l’experiència diu que quan deixem de tenir por, tornarem a fer el mateix que abans. Va passar, per exemple amb l’Èbola fa uns anys. Ja ningú dona diners per investigar l’Èbola i passarà el mateix amb el Covid-19.
Tomàs Rodríguez Malpesa
4tB
11/05/2020
Refugiats Durant la Pandèmia
Des de que va iniciar la pandèmia del Covid-19 els periòdics i les televisions han estat plenes de portades i notícies sobre aquest i de com afecta a la població dels diferents països. Però com afecta a les persones que es mouen de país?
El immigrants ja eren maltractats i depreciats abans de la crisi. I durant aquesta no ho són menys. Aquests encara viuen als camps de refugiats amb nefastes condicions d’higiene, altament necessàries per poder controlar i sobre guardar-se del virus. A més a més es impossible per aquests guardar les distàncies de seguretat, degut a l’alta densitat de població que hi ha. Per tant hi ha un alt nivell de
contaminació a aquests. Això sense parlar del gran nombre d’extradicions que es donen amb l’excusa de la pandèmia. Considero que els governs i entitats publiques haurien de brindar ajuda a aquests. Transportant-los a llocs on les condicions siguin millors o millorant les que ja tenen. Portant aigua a aquells llocs on sigui insuficient. Es a dir, haurien de tractar-los, en l’àmbit sanitari, com si fossin ciutadans del país.
En conclusió, crec que la situació que estan sofrint els refugiats i immigrants al mon es pèssima. I crec que les institucions públiques haurien de contribuir a que això no fos així. Considerant, a l'ambit de sanitat, el immigrants com tractarien a qualsevol ciutadà.
Per més informació consulteu els següents links https://www.youtube.com/watch?v=UBFmcwCrg3Y
​
Tomàs Rodríguez Malpesa
4tB
25/05/2020
Entrevista a Derrick Rose
Derrick Rose mes conegut com Rose o D Rose és un dels millors jugadors de basquet del món
actualment, sent jugador de la NBA com a base titular als Detroit Pistons. Aquest home ha
sigut l’MVP més jove de la lliga i semblava que seria un dels millors jugadors de la història però
va patir una greu lesió i els equips van perdre la confiança en ell. Ara ens contesta a les seguents preguntes
​
Que se sent quan et diuen que ets l’MVP més jove de la lliga?
- Doncs és una gran sensació. Jo mai hauria pensat que hauria arribat tant alt, ni en el
millor dels meus somnis.
Que se’t va passar pel cap en el moment de la lesió?
- Va ser un moment molt dur. Jo encara no sabia que era exactament el que tenia però
sabia que per la zona a la que es trobava probablement s’hauria acabat la meva
carrera.
Com et vas sentir durant la recuperació?
- Va ser un procés molt llarg i se’m va fer molt dur. Vaig anar cap endavant gràcies al
suport de la meva família i de Deu
Que tal estàs actualment a nivell profesional?
- Doncs molt content, ja que havent patit les lesions que he patit, poder seguir jugant a
aquest esport que tant m’agrada doncs estic molt feliç. A més ara noto que els equips
tenen més confiança en mi i que he tornat a estar a un bon nivell
Que opines del Coronavirus?
- Sincerament, no m’agrada que hagi passat això. A més de que hem tingut que parar la
temporada en la que estàvem molt bé i no sabem si podrem tornar aquest any, és un
cop dur per a la societat. Hem d’esforçar-nos per sortir d’aquesta com més aviat
possible fent cas a les autoritats
Com estàs ara amb la teva família?
- Doncs gràcies a aquesta situació que estem vivint he pogut estar mes temps amb la
meva dona i els meus fills ja que amb el basquet no podia perquè viatgem
constantment. Per cert aprofito a dir en exclusiva a aquesta entrevista que estem
esperant un nou integrant per als Rose.
David Targa Pizarro
11/05/2020
Un terratrèmol sorpren a la primera ministra de Nova Zelanda
La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, va patir un terratrèmol mentre feia una entrevista per a la TV
Aquest dilluns 25 de maig de 2020 pel matí, un terratrèmol de magnitud 5.6 va sacsejar l'illa de Nova Zelanda. D'aquesta manera, la primera ministra de Nova Zelanda va patir-ho mentre feia una entrevista per a la TV. Aquest terratrèmol és va produir poc abans de les 08H00 (20H00 GMT del diumenge) a una profunditat de 52 km de la ciutat de Levin, la qual esta a uns 90 km de Wellington. Ciutat a la que estava sent entrevistada la ministra en directe per un programa matinal en un edifici del parlament que estava preparat per absorbir moviments sísmics, i a la que es va notar el terratrèmol.
Segons el servei de vigilancia de GeoNet, hi van haver unes 40 repliques, que son uns terratrèmols mes petits que segueixen al mes gran. Pero tot i això, la policia afirma que que no tenen constancia de victimes o danys materials.
En el moment del terratrèmol, la ministra va dir “Tenim un terratrèmol aquí” mentre mirava al seu voltant. Despres d'això la ministra va fer un somriure i van prosseguir amb l'entrevista amb total normalitat.
L'arxipèlag es troba al límit de les plaques tectòniques d'Austràlia i el Pacífic, una zona que forma part del "cinturó de foc" de el Pacífic, on es registren fins a 15.000 terratrèmols a l'any, dels quals només entre 100 i 150 són el prou forts com perquè puguin sentir-se
​
​
David Targa Pizarro
25/05/2020
L'estrena mundial de 'Marcelino, el millor pallasso de l'món' inaugura el Festival de Cinema d'Osca
El Festival Internacional de Cinema d'Osca inaugurarà la seva 48a edició amb l'estrena mundial de la cinta 'Marcelino, el millor pallasso de l'món'. El llargmetratge, dirigit per Germán Roda i protagonitzat per Pepe Viyuela, obrirà el 12 de juny (22.30) el certamen cinematogràfic. La cinta és una fusió entre documental i ficció que submergeix a l'espectador en la desconeguda història de Marcelino orbes, un espanyol considerat el millor pallasso de el món des de 1900 a 1914.
Icona de la indústria de l'entreteniment de l'època, aquest altaragonès combinava els seus dots per a fer riure al costat de les d'acròbata, sent cap de cartell i omplint diàriament les 5.000 localitats de l'Hippodrome de Nova York.
​
El guió de 'Marcelino, el millor pallasso de l'món' està a càrrec de l'propi Germán Roda costat de Miguel Ángel Lamata ( 'Els futbolísimos', 'Els nostres amants', 'Tensió sexual no resolta'). Completen el repartiment principal Laura Gómez-Lacueva ( 'Històries lamentables', 'La núvia', 'L'últim xou) i Alberto Castrillo-Ferrer (' Històries lamentables '). El d'Osca Daniel Vergara és director de fotografia i David Angulo ha compost la música.
L'estrena formarà part de l'autocine que prepara el Festival Internacional de Cinema d'Osca i que serà un dels eixos fonamentals de la programació en aquest 2020. Aquesta modalitat permet mantenir les normes sanitàries de distanciament social a el mateix temps que gaudir de cinema aire lliure en pantalla gran. L'emplaçament de la mateixa encara no s'ha donat a conèixer.
L'equip de treball de l'certamen està realitzant un important esforç d'adaptació per a aquest 2020, de manera que els espectadors podran també gaudir dels seus 80 curtmetratges a concurs al costat d'altres seccions paral·leles en format 'on line' gratuït (a través de la seva pàgina web ) i sessions presencials de la secció oficial al Teatre Olímpia amb aforament limitat.
​
​
​
Mario Molina Carrión
25/5/2020
​
​
​
​
​
​
​
​